Ab los peus verds, los ulls e celles negres, 
pennatge blanc, he vista una garsa, 
sola, sens par, de les altres esparsa, 
que del mirar mos ulls resten alegres. 
I, al seu costat, estava una esmerla, 
ab un tal gest, les plomes i lo llustre, 
que no és al món poeta tan il.lustre
que pogués dir les llaors de tal perla.
I ab dolça veu, per art ben acordada, 
cant e tenor, cantaven tal balada: 

Del mal que pas no puc guarir 
si no em mirau 
ab los ulls tals, que puga dir 
que ja no us plau 
que jo per vós haja morir. 

Si muir per vós, llavors creureu 
l'amor que us port, 
e no es pot fer que no ploreu 
la trista mort 
d'aquell que ara no voleu. 

Que el mal que pas no em pot jaquir, 
si no girau 
los vostres ulls, que em vullen dir 
que ja no us plau 
que jo per vós haja morir.