no sé si parle clar no sé si parle
per a altri o m'enfonse en la tenebra 
potser I'únic que faig es repetir-m’ho

tanmateix jo sustente un axioma 
l'home té una llavor sota la llengua 

els mots que se m'escapen com a hienes
tenen algun sentit enllà dels signes
enllà de pompeu fabra i els diaris

realment jo no puc comunicar-te
res que tu ja dins tu mateix no tingues 

o bé arribe al teu fons i allí retrobe
la vespa consagrada i els molls àgils
i tu lector així t'ho reconeixes 

o bé és inútilment que estàs llegint-me

quan es tracta d'obrir la sang o l'ungla
perque els altres hi vegen i se'n tornen
amb l'ungla incandescent o la sang balba
quan es tracta d'això germà que escoltes
la viola de gamba és impossible

jugar a la retòrica dels tímids
fóra traició fóra negar-se 

la poesía llisca entre les brases 
delicada com una viscereta 
de granota com una rosa dèbil 

tot just ha començat deia aquell home 
i és plena de virtuts inconegudes 

beneït maragall de sostre màgic
tu sí que ets ple de llum inconeguda 
burgès emmanillat parent de I'aigua 
per tu som i serem dins la paraula