La lluna redola
i el vent sobre el mar.
Brama la vedella,
renilla el cavall.
Jo no sé què fer,
si riure o plorar.
Et recorde, a soles,
amb un davantal.
Els pits se n’eixien
alegres per dalt.
Des de la terrassa
miràvem passar
els núvols, els dies,
la brisa en el blat.
Barana de ferro,
i tu, berenant.
La lluna redola
i el vent sobre el mar.
Brama la vedella,
renilla el cavall.
M’agrada veure’t
amb un davantal
que et feia més nua,
més clara i tendral.
Jo no sé què fer,
si riure o plorar.
Des d’allí s’hi veien
els trens i el solar.
Enormes els besos
i dura la carn.
Dies com aquells
ja no tornaran.
Et recorde, dreta,
amb el davantal;
et recorde en terra,
amb el davantal.
Els xiquets cridaven,
jugant, al solar.
Xiulaven els trens
un poc més avall.
La lluna redola
i el vent sobre el mar.
Barana de ferro,
roba al fil d'aram,
tests entre les teules,
paisatge urbà.
De vegades m'entren
ganes de plorar.